"Porta-documents" Ronyonera

Marxem de viatge i necessitem una renyonera per a portar els bitllets, el passaport... Així que trec retalls de roba que tenia i valoro mides i em faig una idea de les possibilitats que tinc.

Necessitem:

• Fil del color de les robes que utilitzarem
• agulles de cosir i de cap
• maquina de cosir (si en tens)
• roba gruixuda ( loneta )  32cm x  19cm
• roba de color (opcional diferents colors i diferents estampats )  32 x 21cm  i 32 x 19cm i una altre de 5 o 6cm x 20cm
• cremallera de 30cm
• cinta de coto de 4 o 5cm
• estisores
• velcro 
• peces per lligar i estrènyer la renyonera
• guix o llapis per marcar el teixit

Dissenyo el patró segons les robes que tinc. Com veieu en els laterals de la part de dalt li vull donar una corba perquè s'adapti millor a la cintura o als malucs. Per la base on tocara la pell escullo una roba mes gruixuda, concretament tinc un retall de loneta. Aquest retall te una punta al centre que no la retallaré; doncs aprofitaré per fer-li una butxaca interior.

Escollim les robes estampades. Les meves son verda i taronja. Per fer la butxaca amb cremallera convino les dues. La part de dalt de la cremallera verda i la part de sota taronja. Com que la cremallera es mes grossa del que necessito, medeixo en les robes l'espai centrat que vull que em quedi obert per a posar la cremallera. Els extrems de les dues robes on no hi ha d'anar la cremallera  les cuso i les planxo obertes.

Col·loco la cremallera i la cosim.

Posem la roba estampada o de color llis sobra la taula amb el costat bo que el veiem. Agafem la roba gruixuda i encarem el costat bo a sobre de l'altre. Com que jo li he fet una Butxaca, aquesta a de quedar entre les dues teles.  Un cop esta ben col-bocat tallarem amb el mateix patró la roba fina.

Escollim la roba que farem servir per a tancar les butxaques del davant entallarem un rectangle d'uns 5 o 6 cm x 20cm. La cosim del llarg i pel costat dolent a 0'5cm. Amb un pal ajudarem a girar-la. La planxem que ens quedi la costura a un lateral. Ara la tallem en dos.

Ara preparem la roba per la butxaca oberta. Li fem una bora. 

La col-loquem a una alçada de 1'5cm de diferencia amb la cremallera. I medim a on volem cosir la separació de la butxaca del davant. Jo agafo la referencia del que medeix el passaport. 

Ara que tenim la referencia de les butxaques del davant podem cosir les vetes que em preparat abans. Les cosim a la part de sota de la cremallera centrant-les amb el que seran les butxaques.

Ara cosim les dues robes fines. Les dues han de tenir la cara bona mirant amunt. Posem el belcro en l'extrem superior de la beta. Jo poso les dues parts del belcro en un costat de la beta i llavors el poso sense el protector directament allà on el vull.

Anem per la part de lligar la renyonera. Primer es cus l'extrem de la cinta en la peça que permet estrènyer el cinturo. Ara passem la cinta en la peça que fa dents, i es torna a passar per la pesa que estreny. Deixem un tros de cinta suficient per eixamplar o estrènyer segons la cintura o cadera de qui l'haurà de fer servir o portem per sobre la roba...Jo en total hi he posat 1 metre de cinta. La peça que ens queda li passem un tros de cinta de uns 15cm.

Ara ja tenim tots els elements apunt, sols els hem d'unir. 

Fem un petit repas: Col-loquem la roba amb la cremallera a sota; en ella ja hi hem cosit la roba de les butxaques del davant. Pensem que hem de tancar les betes amb els belcros, doncs ara ho preparem per a cosir-ho tot, i si sobresurt quelcom del perímetre del nostre patró quedara cosit. 

Posem l'extrem de les betes per al cinturo on no hi ha res en la part estreta del patró, tal com es a la foto. Per a que no es mogui li podem fer una puntada. Jo enrotllo pa part llarga per a que no em molesti quan ho cusi. A sobre posem la tela gruixuda amb la cara maca cap a dins.

Ho cosim tot a mida de pata.

Per a que al girar-ho les puntes ens quedin be i les parts corbades no facin arrugues tallarem com es veu a les fotos. 

Aquí no ho veiem però he tallat el sobrant de la cremallera i he reforçat a on comença i acaba la cremallera.

Si es vol es pot tornar a cosir amb zigzag tot el perímetre.

Obrim la cremallera i girem la renyonera. Amb un pal ajudem a fer sortir les puntes. I ja podem emplenar-la i marxar de viatge.

Tins Naturals

Aquest cap de setmana ha estat genial !!! Doncs he anat a Celra a un centre que es diu Toc de Llum que el regenten la Neus i en Didac. Al llarg del cap de setmana feien diferents tallers. Farà cosa de un any vaig assistir al Taller sobre Tints Naturals de la Jo Newman amb qui vam fa temps ens vam conèixer en un curs amb l'Anna Homs a Verges, també sobre Tints Naturals. M'encanta l'enfoc que dona la Jo sobre el treball amb les plantes per a tenyir els diferents teixits. Aixi que he repetit. 

Em fascina la natura i al conèixer-la un xic mes em sorprèn per la quantitat de recursos que posseeix.
Esta escrit de temps remots que amb les plantes s'ha tenyit. Hi ha una llarga llista de les que tenyeixen  i alhora el seu color dura mes; aquestes se les anomenen tintòries. Es curiós que quasi no hi hagin llibres en espanyol, els pocs que hi han son traduïts de llibres francesos. Si algú sap francès i l'interessa el mon dels tints n'hi han moltíssims. 
El meu interes amb els tints naturals es perquè el sol fet de saber que per tenyir una peça de roba amb productes "totalment" químics contamina 40 vegades el pes del teixit. I no sols contamina el teixit doncs el producte que queda en la roba l'absorbeix la nostra pell (l'epidermis absorbeix un 6% de tot el que contacte).Aixi que aprofito per puntualitzar que els sabons que utilitzem, sigui per rentar la roba o per a la higiene personal també els absorbim.
El que m'agradaria es poder fer o recuperar el cicle natural de produir la nostra roba. Comença'n en el cas de teixits animals en la seva alimentació , doncs aixo afecta en la qualitat del que podria ser la llana per exemple. El següent pas seria la manipulació d'aquesta : rentar-la, cardar-la...tenyir-la.
Em quedo amb el tiny que es de que anava el taller.
El proces de tenyir no serà explicat completament, sols es farà una introducció.
Com veieu hi han diferents teixits animals i vegetals. Per a preparar els teixits vegetals s'han de mordentar ; o sia que es prepara per a que el tiny entri i es fixi en el teixit. En principi els teixits animals no s'han de mordentar, però aquest els ajuda a potencia el color i donar-li mes brillo.

Un cop rentades les robes i mordentades podem tenyir . Els tints poden ser de flors, fulles, escorça o arrels. Es cou o es vull la planta segons la part de la planta en una cassola prou grossa per a que quan i afegim el teixit es pugui moure amb llibertat, aixi el tiny penetra uniformement en les teles.
Amb la Jo un cop tenyides les robes també vam treballar diferents mètodes per alterar el color del tiny. Per exemple amb ferro que enfosqueix o amb vinagre que aclareix.

I el que em va encantar un tiny natural per fer serigrafia a base del mateix tint que vam utilitzar per a tenyir reduït i barrejat am un espesseïdor d'algues. Això m'ha portat molts bons records de L'època que estudiava Belles Arts i feia gravat la Maite. En fi per qui conegui un xic de serigrafia sabrà que els pigments son molt tòxics i s'hauria de treballar amb mascares. Per això trobo genial que la Jo hagi investigat en aquesta tinta.

Origami

La setmana passada va ser el meu aniversari. Però vaig estar al llit amb la companyia de la grip. Aixi que ho vam celebrar ahir. Coincidia que anava a buscar l'Anna i mentre esperàvem que vinguessin els comensals vam aprofitar el temps. Vaig treure uns llibres de papiroflèxia i a plegar, doblar, girar, desfer perquè no ens ha sortit be, i tornem-hi. Vam utilitzar papers estampats d'altres els vam pintar...Aquí et deixem alguns dels que vam fer anima't!!!!!!!!! 

Curiositats.

L'art de doblegar paper es va originar a la Xina al voltant de primer o segon segle DC i va arribar al Japó al segle sisè. El origami va arribar a Occident quan havia acabat la Ruta de la Seda a l'Est Proper. El paper va fer la seva aparició quan Marco Polo va portar l'origami al segle XIII. El origami ( 折り紙​​? ) consisteix en el plegat de paper per obtenir figures de formes variades. Aquí es denomina usualment papiroflèxia , encara que el seu nom oriental, origami , també està molt estès. L'origen de la paraula procedeix dels vocables japonesos " oru "(plegar) i" kami "que designa el paper (origami =折り紙). La particularitat d'aquesta tècnica és la transformació del paper en formes de diferents mides i simbologia partint d'una base inicial quadrada o rectangular que poden anar des de senzills models fins plegats de gran complexitat.

I despres de tanta concentració a berenar!!!

             

                                     

Protector de paelles

He hagut de comprar una paella, doncs l'altre sabia ratllat i no d'utilitzar-la, no, sinó perquè al guardar-les les apilono una sobre l'altre, i tot i posar-hi un paper de cuina s'han rascat. 
Aixi que busco una solució que sigui mes resistent que el paper de cuina i duri mes. 
He comprat un rotlle de baieta. Amb un guix he marcat la circumferència de les paelles sobre la baieta. Retallem el cercle. I per decorar-la un xic doblem per a la mitat i altre cop per la mitat (si es vol tornem a doblar, però tinguen en compte que es molt gruixut), i retallarem donant forma de punxes o de pètals rodons...posa'l-hi imaginació...També es pot fer algun tall al mig per a decorar-ho mes. 
(!!!!!per experiència no us passeu!!!!! perquè amb el primer em vaig engrescar tan a retallar formes i sanefes que estava tan foradat que no el vaig utilitzar per a protegir les paelles ja que segurament s'haguessin ratllat de nou.)