A Xina és on vam estrenar la ronyonera. Vam anar a visitar un nebot que esta estudiant a Pekin/BeiJing.
Una setmana són pocs dies per visitar una ciutat tant gran. Vam recòrrer quasi tots els edificis, monuments, parcs, carrers... recomanats; llàstima que a "toc de pito". Vam caminar per la Gran Muralla. Evidentment vam menjar el típic "Pato Laqueado"(allà es diu "Pato Pekines") mmm!!!!!! riquíssim. Però cap va ser capaç de provar escorpits, taràntules...
Us envio unes "postals" amb quatre imatges per compartir la meva impressió d'aquest viatge a BeiJing.
Als carrers hi han uns artistes de la comunicació efímera, fent cal-ligrafia amb aigua. Oh!!! No entenc el Xines!!!
Una de les assignatures que m'agradava molt quan estudiava Belles Arts era el gravat. Pekin te molts artistes que carven en peces de pedra el nom, logo... o sia fan tampons en Xinès; in situ i al moment. Moltes d'aquestes pedres solen ser esculpides amb símbols, dracs, lleons, Budes...
Saber aprofitar per a mi te molt de valor , però el fet de crear m'entres aprofites o considero un art.
En el mercat de les Puces hi havien petites parades exposant les meravelloses peces tenyides tradicionalment amb l'anyil (indigo) i els fantàstics brodats amb típics motius.
En la gent gran encara es pot veure la conservació i austeritat contrastant amb l'innovació tecnològica dels codis "qr".
L'afició dels estels la vam trobar a la ciutat olimpica. Esta ple de venedors ambulans d'estels de diferents mides, formes i colors, però hi ha molta gent que se'ls fan ells i de varis materials. Quan es fa de nit es continuen apreciant com volen els estels perque porten un sistema d'il-luminació.
Les majestuoses portes de la Ciutat Prohibida... necessiten una senyora biga com a falca.
Els millors escenaris no estan en les guies. M'encanta quan et perds pels carrers... on sempre descobreixes coses insòlites... En qualsevol indret, fos una farola, una paret, cables que travessaven els carrers s'eixugaven a l'aire aquestes artesanals fregones dels colors i d'estampats que et pots imaginar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada